MODERNITAT I ARQUITECTURA A GANDIA.

El llibre aborda l'arribada de la modernitat a Gandia i la seua transformació urbana al llarg del  segle passat, a traves de l'arquitectura i en concret de l'arquitectura moderna i l'urbanisme.

La Capítol primer recorre “El llarg viatge a la modernitat” d’aquest poble agrari i de mercat de 8.000 habitants que tant canviarà des de 1882. Es el relat de la modernització, que, al meu parer, arranca amb la creació del port (finestra per la qual els gandians obrin els ulls al món modern) i que anirà reflectint-se a l'escena urbana, l'aparició de l'arquitectura moderna, la construcció d’una ciutat nova -econòmica i materialment-, l'evolució dels gustos i formes de producció, la consolidació actual d’aquesta arquitectura i que té el seus taulers de joc, o àmbits de referència, provinents del planejament urbà de cada moment. 

Entrant un poc al detall del recorregut final, remarquem que als 60, l'arquitectura moderna ja havia deixat de ser una arquitectura militant dels pioners i hi havia prés, inclús, diferents qualificatius: arquitectura expressionista, orgànica, tendenza, brutalista, etc., segons el lloc i temps, adaptant-la al lloc i característiques de cada societat, la qual cosa, acceptada com nova manera de fer i expresar-se com ”MOVIMENT MODERN”. Dins d’aquest periode es produeix a Gandia una trilogia d’obres vinculades al turisme i capdavanteres de l’arquitectura valenciana, l'Hotel Bayrén, la Colònia Ducal i l'Esglèsia de Sant Nicolau al Grau, obres d’una qualitat evident.

La nova modernitat dels anys 80 (Rossi, Grassi, Solá Morales), arriba en ple desenvolupament i amb els emprenedors locals desbocats cap al consum de solars i sòl. Són, al mateix temps, els anys de  transició política, anys d'eufòria econòmica després de l'entrada en la Comunitat Europea. Segueix en ells l’arquitectura moderna ja consolidada (l'episodi postmodernista quasi no es reflecteix), i ens deixa eixemples a resaltar, com el Xalet Martinavarro, el Centres de Salut del Grau i de Corea, la Llotja del Peix, la nova Universitat, l'Escoleta UPI, el pavelló de l'Alqueria del Duc, la Casa de la Marquesa, els Museus de Sant Marc i Clarisses o la Plaça del Tirant. Quan s'aborde la conversió en zona de vianants del centre històric i la reconversió del Prado, es pot donar per tancada la transformació que relatem. El Programa de Renovació Urbana 1990-94 en parla. Gandia te 80.000 habitants i s’ha reafirmat com a cap de l’Area Central de la Safor, la gran ciutat metropolitana d’11 municipis i vora de 130.000 hab.

El Capítol segón del llibre pren la forma d'un quadern de visita a l'arquitectura moderna de la ciutat. Fà una selecció de les peçes, encara en peu, més interessants, tant a la ciutat com a  la platja, en total 43, agrupades en forma de guia il·lustrada amb 4 itineraris per a vore-les d'una passetjada. Es presenta amb fitxes individualitzades amb fotografíes a color i plànols.

Es tanca amb bibliografia i les versions en castellà i anglés.